VIURE ! de NAZIM HIKMET

extret de: IntraText

VIURE! Pensa, Taranta Babu: el cor el cap i els braços de l’home furgant les entranyes de la terra han creat tals déus d’acer amb ulls de foc que poden arrasar la terra d’una punyada. L’arbre que dóna magranes una vegada l’any pot donar-ne mil vegades més. Tan gran, tan bell és el nostre món, i tan vasta, tan vasta, la vora dels mars que podríem tots cada nit gitant-nos l’un al costat de l’altre damunt l’arena d’or cantar l’aigua estelada. Que bell és viure, Taranta Babu, que bell és viure entenent el món com un llibre, sentint-lo com un cant d’amor, sorprenent-se com un infant. Viure! Viure cada un i tots a l’ensems com es teixeix una tela de seda. Viure com es canta a cor un himne a la joia. Viure! I tanmateix quin estrany cas, Taranta Babu, quina història més estranya que aquesta cosa increïblement bella, que aquesta cosa inefablement alegre siga tan dura avui tan sagnant tan fastigosa. (c) (dels Chants de Maldoror) Manel Armengol, 1990