La cadira sola, l'individu sòl com a concepte. -No seria millor que hi hagués un petit conglomerat de cadires disposades en relació mútua, de manera que els possibles ocupants tinguin la facilitat d'entrar en comunicació? Els polítics parlen de solidaritat, de convivència,... i els dissenyadors de l'espai públic llueixen conceptes post-moderns que semblen més adreçats a la publicitat del projecte personal que al servei del ciutadà. Altra cosa: l'emplaçament de la cadira. Si hom s'hi asseu no té visibilitat ja que els arbusts tanquen el petit parc dels nens. I ja no parlem de l'estat de la neteja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada