Avui pràcticament no he sortit i m'adono que no tinc fotografies per a pujar al blog. Surto al balcó de casa per a veure si trobo algun motiu, tal és l'addicció que se m'ha creat amb aquestes imatges quotidianes... i efectivament, l'ull comença a esbrinar pel carrer... sempre hi ha gent, sempre hi ha petits moments en que un moviment fortuit, una situació ens parlen de quelcom... com aquest vellet que s'ajup per a veure què hi ha en aquest paper en terra.
No tinc dubtes de que aquestes persones esperen l'autobús 45 a la parada, és l'autobús que més tarda en arribar, dons passa moltes vegades en un interval de 30 minuts. La gent espera i espera, tot mirant en la direcció d'arribada de l'autobús.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada