Tot un dia de laboratori -a les fosques- amb la única llum vermella, m'agafa el síndrome del Nòrdic: aquell que fa que els nòrdics vesteixin amb colors molt intensos i lluminosos...He sortit al balcó i m'he deixat atrapar pels colors contrastats del cel després de la pluja. Al carrer, gris i mullat, vibraven els colors vermells dels cotxes i de la roba dels vianants.
Quin hivern més llarg, fred i plujós, avui just quan sortia de casa ha sonat un tro, el cel era negre....ara quan veig les teves fotos hi penso, m’agrada mirar al mati els núvols des de la finestra de la cuina a vegades els hi faig fotos, .........m’ha semblat molt entranyable la foto de les dues dones caminant amb els nens de vermell, els imagino amb ganes d’arribar a casa berenar i estar calents al costat del foc, m’agrada aquesta imatge, aquesta sensació.
ResponElimina