Al matí quan em llevo vaig a la cuina lentament obro la finestra i miro, i a vegades veig sortir el sol, el sol que s’emporta la boira, el sol entre els núvols i a poc a poc la seva llum es va expandint per tota la cuina, i quan torno a mirar veig clarament el mar, una ratlla d’un blau fort intens, i llavors sento que cada dia tot recomença, i que no puc perdre aquesta oportunitat de recomençar, i d’obrir nous camins, i feliç m’assec a prendre el té tot mirant el sol, el mar i em deixo envair per la llum.
Al matí quan em llevo vaig a la cuina lentament obro la finestra i miro, i a vegades veig sortir el sol, el sol que s’emporta la boira, el sol entre els núvols i a poc a poc la seva llum es va expandint per tota la cuina, i quan torno a mirar veig clarament el mar, una ratlla d’un blau fort intens, i llavors sento que cada dia tot recomença, i que no puc perdre aquesta oportunitat de recomençar, i d’obrir nous camins, i feliç m’assec a prendre el té tot mirant el sol, el mar i em deixo envair per la llum.
ResponElimina