La nit de cap d’any amb els amics desprès de sopar, havíem de cremar quelcom de l’any que havia passat, i demanar desitjos. Aquella nit a mi no em sortia res en concret, vaig sentir que calia continuar caminant, que aquest any que comença és en realitat una pagina en blanc i que el meu desig és estar VIVA!, i anar vivint la meva vida dia a dia minut a minut al costat dels que estimo, construint un altre món, per mi i pels altres.........que estic convençuda és possible.
La nit de cap d’any amb els amics desprès de sopar, havíem de cremar quelcom de l’any que havia passat, i demanar desitjos. Aquella nit a mi no em sortia res en concret, vaig sentir que calia continuar caminant, que aquest any que comença és en realitat una pagina en blanc i que el meu desig és estar VIVA!, i anar vivint la meva vida dia a dia minut a minut al costat dels que estimo, construint un altre món, per mi i pels altres.........que estic convençuda és possible.
ResponEliminaHola Anna,
ResponEliminaEts tú? de la parro.Sant Pau?
No m'ho puc creure... -com has arribat a trobar el blog?
Envia'm un e-mail a armengol.manel@gmail.com
una abraçada.Mnl